PANORÀMIC: Extimitat
Festival de cinema, fotografia i més
4a Edició, 2020
En primer lloc, el Panoràmic és un festival de Cinema, fotografia i més que es celebra cada any a la ciutat de Granollers, el qual te com a un dels seus directors a Joan Fontcuberta. Aquest any ha realitzat la seva 4a edició, i la temàtica d'enguany és l'EXTIMITAT. L'exposició va estar mostrada en diferents espais: La Roca Umbert, el Museu de Granollers, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Cinema Edison, i aquest any també és trasllada a Barcelona.
EXTIMITAT: la intimitat perd el aracter privat.
TIME ON QUAALUDES AND RED WINE
Anna Galí
Espai Dents de Serra
La primera expossició que varem poder veure va ser la de TIME ON QUAALUDES AND RED WINE de l'Anna Galí. A l'artista se li va morir el seu fill per una sobredossis al 2017. Amb aquesta obra, Galí busca coneixer millor al seu fill, amb tot el que ell mateix penjava a les xarxes, els seus escrits peronals, en el que es veu a un jove atormentat que acaba recorrent a les drogues i s'hi torna adicte. A més, destaca principalment per la cuantitat de mitjans que incorpora la seva obra i com s'enfoca a que el propi Tomeu expliqui la seva història d'algna manera.
LAS MUERTES CHIQUITAS
Mireia Sallarès
Roca Umbert- Espai d'Arts
L'exposició de Las Muertes Chiquitas gira al voltant d'un documental de cinc hores de durada que aborda el tema de l'orgasme femení. El va desenvolupar aproximadament del 2006 al 2016, en el cual es relatesn vivencies, entrevistes i altres de prop d'unes trente dones mexicanes, i es relaciona el plaer amb altres ambits, com el poder o ña identitat.
L'expossició gira al voltant s'aquest llargmetratge, però busca complementar-lo. En aqeustes hi trobem el neó rosa que va utilitzar per fotografiar per tot Mèxic a les dones que va entrevistar. També, trobem unes taules plenes de cites d'aquestes dones i altres documents, a més de les diferents fotografies de les protagonisates.
En general, és una expossició molt interesant de visitar i les explicacions donades per la propia artista van enriquir molt més la nostre visita.
Sense Intimitat
Fèlix Pérez-Hita i Andrés Hispano
Museu de Granollers
L'exposició de Sense Intimitat és una exposició de reculls de fotografies que giren al voltant de la temàtica de l'Extimitat. Sobretot es busca parlar sobre com certs personatges al llarg de la història perden la seva intimitat i vida privada per ser exposades publicament. En uns inicis era més referent a presos i pacients, però si han anat sumant multitud de col·lectius amb el temps, com els famos, seguirts constantment per camares, o les fotografies del google earth.
Aquesta exposició és realment molt inetresant, la seva estructura com d'eix cronològic permet veure com cada cop és va perdent més la intimitat al llarg que va passant el temps, fins a arribar a la total extimitat. Això porta a reflexionar molt sobre fins a quin punt el que creiem privat i intim ho seguix sent o no, i quim paper juguem nosaltres en aquesta extimitat. A més, l'explicació del propi Andrés Hispano va enriquir molt més tot el nostre recorregut per l'exposició.
Blow Up
Director: Michelangelo Antonioni
Estrene: 1966
Durada: 112 minuts
Idioma Original: Anglès
Gènere: Drama
Repatiment:
-
David Hemmings: Thomas
-
Vanessa Redgrave: Jane
-
Peter Bowles: Ron
-
Sarah Miles: Patricia
-
Jane Birkin: noia rossa
Premis: Palma d'Or al Festival de Canes el 1967
Argument: Transcorre a Londres als anys 1960. Ens descriu un dia en la vida d'un fotògraf (Thomas), que va un matí a un parc per fer fotos. L'indret és gairebé desert, excepte una parella que s'abraça, i que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s'adona finalment de la seva presència, i molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba a la tarda i Thomas li dona una pel·lícula, però no és la bona. Revela les fotografies del parc, i s'adona per ampliacions successives (blow-up significa 'ampliació' en anglès) que ha estat de fet testimoni d'un homicidi. Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les seves fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus clixés i negatius han estat robats. Desemparat, busca consell amb un amic, però és en va. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.
Interpretació i opinions: aparentment i mentre visionava la pel·lícula no acabava d'entendre ve bé que estava passant, tot semblava extrany i confós. Després d'investigar una mica, he pogut descobrir com hi ha diverses interpretacions respecte al film. Una de les quals ha cobrat més sentit per a mi ha estat la de que tot acaba sent una imaginació fruit del cansament del protagonista, ja que tots els escenaris són bastant surrealistes en alguns casos, com el fet de que quan ell tornés al parc encara estigués el cadaver, o quan li roben les fotografies. A més, l'escena final on el protagonista interacciona amb el mimos podria donar a entendre com ell mateix està jugant amb fets imaginaris, escenàris no reals. En la meva opinió, en un inici Blow-up em va portar a molta confusió, però un cop t'hi pares a pensar acaba adquirin un cert valor, tot i que de primeres consta entendre-la.