Cinema Soviètic
CONTEXT HISTÒRIC
El cinema soviètic va néixer a Rússia l’any 1917, en un moment molt significatiu per Rússia, ja que havien acabat amb el procés revolucionari que va viure el país durant gairebé vint anys, entre el 1905 i el 1924. La revolució Russa va significar la destrucció d’un gran imperi com va ser l’Imperi Rus, governat per Tsar.
Els camperols es converteixen en la nova potència industrial que va constituir l’Estat soviètic.
Van ser uns anys durs per la població, ja que el conjunt militar va perdre soldats a causa de la Primera Guerra Mundial. També el sistema comercial i l’economia es van veure afectats i es va patir de fam. Aquesta crisi va provocar vagues i descontentació del poble, i d’aquesta manera es va detonar una gran revolta popular obrera.
Aquesta revolució va ser constituïda per dues grans revoltes. La primera va ser la del febrer del 1917 on es va aconseguir enderrocar mig mil·lenni de govern autocràtic. La segona va ser al octubre, en aquesta el Partit Bolxevic, liderat per Vladimir Lenin, va prendre el poder al govern provisional. Tot i així, no hi va haver pau, de fet va causar més conflictes entre els revolucionaris i els contrarevolucionaris. Guerra civil que va durar del 1917 fins el 1922, any en que els bolxevics van vençer la guerra. A partir d’aquesta victòria sorgeix el naixement de l’Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
El desig de l’art va començar amb la Revolució Socialista d’Octubre, per tal de que servís a les masses d’una manera activa. Aleshores, quan els bolxevics van aconseguir el poder l’any 1917, la majoria dels soviètics eren analfabets, però els revolucionaris necessitaven que tota la població tingués consciència del que estava passant, llavors pensaren que el cinema era el millor mitjà per fer-ho. Amb l’arribada de la revolució significarà molt més per tal de fer propaganda i difondre el missatge revolucionari.
Aquestes pel·lícules es van anar projectant en els trens que recorrien la Unió Soviètica. El fet de que guanyessin la Revolució d’Octubre va causar un canvi polític de la societat i es platenjaren un nou paper de l’art.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES
El corrent cinematogràfic al que s'adscriu la pel·lícula Octubre, i l'obra de S.M. Eisenstein és el Cinema Soviètic. S'anomena així al corrent avantguardista que va dominar la producció cinematogràfica russa des de la revolució soviètica fins a poc després de la Segona Guerra Mundial. Va esdevenir un corrent molt important perquè consideraven el cinema com una via per distribuir els seus pensaments i filosofies. Va existir del 1917 al 1929.
-
Gran avenç en quant a els muntatges que feien en les seves pel·lícules ja que li van donar gran importància i és el principal recurs estètic que utilitzaven. Aquest es caracteritzava principalment per dividir-se en dues maneres de fer. La primera, marcada per directors com Kozinterv i Eisenstein, es basava en la successió de curts plànols seguits per aconseguir impactar als espectadors. En canvi la segona basant, amb directors de referència com Dziga Vertov, optaven per un cinema on es mostra més la realitat, iniciant el que seria el cinema documental.
-
S’evitaven els intertítols als fils per així emfatitzar en la part visual d'aquestes per sobre de la part narrativa dels títols.
-
Contraposar dues imatges per a derivar-ne una de tercera.
-
Fugen de l’estil propi de Hollywood tant artificial, per donar una mirada més realista a les seves imatges i amb un to documental.
-
El arguments principals son l’exaltació obrera, les temàtiques revolucionàries i el patriotisme.
-
Pel·lícules protagonitzades per massa anònima, sense personatges destacats
-
Corrent en contra de l’ús creatiu del cinema sonor, de fet els principals directors del cinema soviètic van firmar l’any 1928 un manifest assenyalant els perills de que la paraula i els diàlegs esclavitzessin la llibertat creativa del muntatge, postulant un ús antinatural i asincrònic del so. (mut)
-
Cinema mut, rebutjaven l’ús del dialeg i sons, per enfatitzar el muntatge, utilitzaven només música de fons.
-
Utilitat: com a obra d’art i espectacle, però sobretot com a propaganda de les seves idees polítiques.
GRANS AUTORS
Les figures de Lev Kuleshov, Vsevolod Pudovkin, Dziga Vertov i Sergey Eisenstein són considerats, a part dels fundadors del cinema soviètic, també els primers teòrics del cinema a nivell global.
-
Eisenstein fa el seu primer llargmetratge amb 26 anys, però és el seu segon film, El Cuirassat Potemkin que el condueix a la fama.
-
Dziga Vertov és un cineasta d’avantguarda, s’oposa a un cinema dramàtic i literari. Primera peli “L’aniversari de la revolució”. En els primers curts no tenia en compte la continuitat formal, temporal ni lógica, sino que buscava un efecte poètic per impactar els espectadors. El que distingeix a l'obra de Vértov de les citades és la voluntat de realitzar una anàlisi marxista de les relacions socials mitjançant el muntatge
-
Lev Vladimirovich Kuleshov va començar a ser director l’any 1917 i va dur a terme “films sense pel·lícula”, eren fotos fixes que demostraven el poder del creador del muntatge. Això últim ho va fer amb un experiment, consisteix en aconseguir infondre força emocional a un únic primer pla inexpressiu d’un actor.
LI van encarregar un film comercial, aventurer i amb una història d’amor, “Un cant d’Amor inacabat”.
-
Vsevolod Pudovkin, s’estrena amb dos curts, “La febre dels escacs” i “ el mecanisme del cervell”. Un any després fa el primer llargmetratge “La mare”. Es basen en narracions individuals i consciència política.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
PEL·LÍCULES I GRANS ESCENES
Cinema soviètic Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1928)
-
Tanca una triologia
-
filosofia comunista
-
no personatges principals
Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)
-
fets reals
-
La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se.
El film està compost de cinc episodis:
-
Homes i cucs
-
Drama al port
-
El mort clama venjança
-
L'escala d'Odessa
-
Trobada amb l'esquadra
CARTELLERIA
Una de les àrees més notables van ser els creadors del cartellisme, especialment a la promoció de pel·lícules. Durant la dècada dels anys 20 del segle passat, considerava com l'edat d’or dels pòsters cinematogràfics de la URSS, cap dissenyador gràfic del món podia compararse amb els grans artistes de la unió de repúbliques comunistes.
Es caracteritza pel radicalisme i la valentia creativa.
Uns anys més tard es va crear un comité de control, creat pel departament Reklam Fil per controlar la producció de cartells del cine de la URSS
Aquests cartell es caracteritzen per la seva expressivitat, expressen sobretot dolor i pobresa. Hi predomina la il·lustració i el color vermell.
El acorazado Potemkin, és una pel·lícula muda dramàtica de 1925 que va ser dirigida pel cineasta Serguéi Eisenstein.
Yakov Ruklevsky va ser l’autor d’aquest cartell per a la pel·lícula “octubre”, aquest era el coordinador dels dissenyadors gràfics de la URSS.
“Verguenza a los llorones, flojos y sin fe!” Això és el que posa en el cartell, de autor desconegut i amb una intenció motivacional
.jpeg)
.jpg)
.jpeg)
.jpeg)
CORRENT TREBALLAT
Dogma 95
CONTEXT SOCIOCULTURAL, ARTÍSTIC I GEOGRÀFIC
Ens situem a la dècada dels anys 90, fa poc que ha finalitzat la Guerra Freda, amés de la caiguda de la Unió Soviètica. En conseqüència, la societat es troba en un ràpid ascens de la globalització y el capitalisme està en auge. El desenvolupament tecnològic a dintre la cultura una era digital, dominada pels artificials visuals i els efectes especials en el món del cinema. Aquestes innovacions són tantes que el sèptim art es troba subordinat als interessos i els diners. El talent comença a veure’s supeditat al nom i la fama dels directors, per tant les pel·lícules que triomfen son aquelles que consten de millors pressupostos.
A arrel d’aquesta situació Lars Von Trier, convidat a l’acte commemoratiu dels cent anys del naixement del cinema a París, anuncia el Manifest Dogma 95, signat per ell mateix i Thomas Vinterberg. Aquestes normes, constitutives del moviment, sorgeixen amb l’objectiu de rescatar l'essència del cinema i demostrar que el pressupost d’una pel·lícula no defineix la seva qualitat.
Tot i que aquesta forma de narrar, és a dir, aplicant les normes del manifest, es relaciona directament amb el corrent cinematogràfic en qüestió, maneres similars de produir cinema varen ser utilitzats anteriorment en la dècada dels 60/70 , durant les avantguardes.
El moviment del Dogma 95, tot i de curta durada, es pot dividir en quatre etapes:
-
1995-98: sorgeix el grup/moviment, però no és pres seriosament pels crítics del cinema.
-
Llançament de la pel·lícula Festen, amb gran èxit.
-
Internacionalització del moviment: primera producció no danesa (Lovers)
-
2001: El terme Dogma comença a ser utilitzat per definir una actitud cinematogràfica determinada.
INFLUÈNCIA CINEMATICA DEL DOGMA
Tot i començar com un moviment marginat, el Dogma 95 va començar a agafar rellevància i consideració amb el llarg dels anys. Avui en dia es un moviment àmpliament reconegut en el món del cinema, el llistat de pel·lícules fetes seguint aquesta corrent reuneix gairebé 300, tot i que poc més de 30 d’aquestes es consideren realment Dogme 95. La creació d’aquest moviment, poguent ser més o menys experimental va comportar una perspectiva crítica de la manera de fer cinematografia en una societat globalitzada i capitalista. Per tant suposa un corrent revolucionari que ha jugat d’exemple en corrents posteriors, i d’inspiració en molts directors subseqüents que han ajudat a definir la cultura cinematografica actual.
Característiques principals del corrent
-
Lars Von Trier, director danés, en va ser el creador amb la intenció de molestar als crítics del cine més purs.
-
Va aparèixer com una manifestació intel·lectual que, més tard, va ser reconeguda com una alternativa al cine vist fins aleshores.
-
Popular per la seva accessibilitat, defensant la possibilitat de realitzar pel•lícules de qualitat sense necessitat d'un gran pressupost
-
Prioritzant la puresa de la interpretació, un bon guió, una bona història i un gran realisme en la il·luminació.
-
Es crea el Manifest del Dogma 95 o el Vot de Castedat, deu estrictes normes que formen la base de la realització i la creació del cine del Dogma i que sorgeixen com a protesta contra la pèrdua de l’essència dels inicis del cine.
MANIFEST DEL DOGMA 95 O VOT DE CASTEDAT:
-
Els rodatges han de rodar-se en espais exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori)
-
El so ha de ser el real al del moment de la filmació, no es pot doblar ni afegir música a postproducció.
-
La cámara no pot recolzar-se a cap trípode ni eix artificial durant la gravació.
-
La pel·lícula ha de ser a color, no es poden fer edicions ni utilitzar llums artificials. Si hi ha poca llum l'escena ha de ser tallada o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera.
-
Està prohibit utilitzar efectes especials o filtres de qualsevol tipus.
-
No poden haver-hi armes ni es poden produir crims durant la història.
-
Les alteracions de temps i/o espai estan prohib
-
El director no ha d’aparèixer als crèdits.ides.
-
No estan acceptades les pel·lícules de gènere (genderfilm)
-
El format ha de ser 35mm (academy format)
Pel·lícules representativas del corrent
Festen (la celebració) Thomas Vinterberg, 1998. foto 1 trailer1
-
Els Klingenfeldt són una família de l'actual alta burgesia danesa, es disposen a la celebració del seixantè aniversari del patriarca, però un fill està disposat a explicar-ho tot. Dinamarca.
Idioterne (the idiots) Lars von Trier, 1998. foto2 trailer2
-
Als idiotes, provocadora des del seu títol, és una mirada crítica sobre una societat burgesa, un estat de fals benestar impossibilitat per a la veritable felicitat. Dinamarca.
The King Is Alive. Kristian Levring, 2000. foto3 trailer 3
-
Rodada a Àfrica i basada en alguns textos de l'obra El rei Lear i altres de Shakespeare. Dinamarca.
Julien Donkey-Boy. Harmony Korine,1999 foto4 trailer 4
-
La pel·lícula tracta de Julien, un jove esquizofrènic protagonitzat per l'actor escocès Ewen Bremner, i la seva família disfuncional.
Directors, actors, guionistes,...
-
Lars Von Trier en va ser el creador i el major representant del Dogma 95. Juntament amb ell els seus 3 companys també defensors i representants del moviment.
- Soren Kragh Jacobsen amb “Mifune”
- Thomas Vitenberg amb “Celebración”
- Kristian Levring amb “The King is Alive”
Expressionisme Alemany
1. Introducció
L’expressionisme alemany, fou una vanguarda artística que tracatava des de la pintura, la música o el cinema.
Aquest moviment, el que pretenia era representar l’horror i la por d’Alemanya després de la seva participació i derrota en la Primera Guerra Mundial.
El expressionistes defensaven un art més personal i intuïtiu, on predominés la visió interior de l'artista –l'"expressió"– enfront de la plasmació de la realitat –la "impressió"–.
L'expressionisme sol ser entès com la deformació de la realitat per a expressar de forma més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant més importància a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat
Amb els seus colors violents (en la pintura), la seva temàtica de soledat i de misèria, l'expressionisme va reflectir l'amargor que va envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica i d'entreguerres, amargor que provocà un desig vehement de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació, de renovar els llenguatges
-
Característiques d’estil
El cinema expressionista va imposar a la pantalla un estil subjectivista que oferia en imatges una deformació expressiva de la realitat, traduïda en termes dramàtics mitjançant la distorsió de decorats, maquillatges, etc., i la conseqüent recreació d'atmósferes terrorífiques o si més no inquietants. El cinema expressionista es caracteritza per la seva recurrència al simbolisme de les formes, deliberadament distorsionades amb el suport dels distints elements plàstics. L'estètica expressionista prengué els seus temes de gèneres com la fantasia i el terror, reflex moral del neguitós desequilibri social i polític que agità la República de Weimar aquells anys.
Les principals característiques del expressionisme alemany que estan presents en aquesta imatge son:
• Predomini de les ombres sobre la llum, l'atmosfera bromosa i ombrívola que caracteritza la tradició mítica i fantàstica del univers d'aquesta corrent de cinema.
• Les perspectives esgarrades, tal i com es pot veure amb la ruta de fugida o el perfil impossible de les taulades.
• Decorats gòtics que accentuen la sensació d'amenaça que emmascara tota la posada en escena. En aquest cas concret el decorat de formes dentades i agudes en recorden aquestes formes gòtiques en les que el expressionisme alemany es recreava estèticament.
• Il·luminació artística i creativa, on els blancs i negres violents configuren la confusió i l'angoixa que viuen els personatges. Pel que fa a il·luminació es pot remarcar també que l'expressionisme fa servir un sistema totalment artificial i antinatural, fugim del realisme d'altres corrents cinematogràfiques europees contemporànies.
• Posada en escena volgudament antirealista, aconseguida amb roba pintada,de manera inharmònica, contravenint totes les regles de la perspectiva.
L'ús de la diagonal que a l'expressionisme era la posició adequada a un món inestable i en continua fugida de la realitat. Es veu clarament en el nostre exemple en el camí erràtic i en zig-zag que segueixen els personatges.
• La mateixa aparença dels actors, gaire bé fantasmagòrica, més caricatura que personatges reals, vestits i maquillats de manera estranya i de forma exagerada. Els personatges acaben convertits en una forma abstracta més que es confon amb el decorat.
Classificat per punts:
-
PREDOMINI DE LES OMBRES SOBRE LA LLUM.
-
ATMOSFERA BROMOSA I OMBRÍVOLA D'UN UNIVERS MÍTIC I FANTÀSTIC.
-
PERSPECTIVES ESGUERRADES.
-
DECORATS GÒTICS QUE ACCENTUEN LA SENSACIÓ D'AMENAÇA QUE EMMASCAR TOTA LA POSADA EN ESCENA. FORMES DENTADES I AGUDES.
-
IL·LUMINACIÓ ANTINATURAL I CREATIVA, ON ELS BLANCS I ELS NEGRES VIOLENTS CONFIGUREN LA CONFUSIÓ I ANGOIXA QUE VIUEN ELS PERSONATGES.
-
POSADA EN ESCENA VOLGUDAMENT ANTIREALISTA.
-
ÚS DE LA DIAGONAL: MÓN INESTABLE I EN CONTINUA FUGIDA DE LA REALITAT.
-
APARENÇA FANTASMAGÒRICA DELS ACTORS, MÉS CARICATURA QUE PERSONATGES REALS, VESTITS I MAQUILLATS DE MANERA ESTRANYA I DE FORMA EXAGERADA.
-
ELS PERSONATGES ACABEN CONVERTITS EN UNA FORMA ABSTRACTA MÉS QUE ES CONFON AMB EL DECORAT.
-
Característiques tècniques
El 1917 es creà per ordre de Hindenburg (mariscal alemany en la primera guerra mundial) –seguint una idea del general Ludendorff (militar alemany sota les ordres de Hindenburg) – l'UFA (Universum Film Aktien Gesellschaft), amb el suport del Deutsche Bank i la indústria alemanya, per a promocionar el cinema alemany fora de les seves fronteres. El segell UFA es caracteritzà per una sèrie d'innovacions tècniques, com:
-
La il·luminació focal (tipus de llum més intensa i centrada que té per objectiu iluminar un espai d’interès molt concret),
-
Els efectes especials –com la sobreimpressió (Efecte que es produeix quan s'impressiona dues vegades el mateix fragment de pel·lícula, filmant cada vegada imatges diferents que adquireixen significat amb la sobrexposició)–,
-
Els moviments de càmera –com la «càmera desencadenada (Quan la càmera es mou permanent ment en tots els seus eixos, rotant o traslladant-se lliurement, gràcies a una grua. També es pot combinar amb moviments de lent i diferents angulacions, però sempre en continuïtat)»–,
http://www.slideshare.net/pataguan/lenguaje-audiovisual2-12702982
El disseny de decorats.
Era un cinema d'estudi, amb un marcat pes de la preproducció, que assegurava el control del director sobre tots els elements que incorrien a la pel·lícula. Per altra banda, el muntatge lent i pausat o les el·lipsis temporals creaven una sensació de subjectivitat, d'introspecció psicològica i emocional.
Finalitat
Mostrava la naturalesa dual de l'home, la seva fascinació pel mal, la fatalitat de la vida subjecta a la força del destí. Es pot assenyalar com a finalitat del cinema expressionista la voluntat de traduir simbòlicament, mitjançant línies, formes o volums la mentalitat dels personatges, el seu estat d'ànim, les seves intencions, de tal manera que la decoració aparegui com la traducció plàstica del seu drama.
-
Antecedents
L’expressionisme Alemany no va arribar al cinema fins passada la primera guerra mundial, quan ja havia pràcticament desaparegut en altres àmbits artístics.
El cinema Alemany comptava amb una important indústria des de finals del segle
XIX i Hamburg va ser la seu de la primera Exposició Internacional de la Indústria Cinematogràfica al 1908. Amb tot això, abans de la guerra el nivell artístic de les produccions expressionistes era més aviat baix, eren orientades al consum familiar i vinculades a l’ambient burgès i conservador.
Més endavant a partir de 1913 ja van començar a realitzar-se produccions de major relleu artístic, amb més utilització d’exteriors i millors decorats, també es desenvolupa l’il·luminació i el muntatge.
Durant la guerra es va potenciar la producció Nacional, amb obres tant de gènere com d’autor, destacant obres de Paul Wegener, iniciador del cinema fantàstic, que és el gènere habitualment considerat el més típicament expressionista
Neorealisme Italià
El neorealisme italià fou un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. L'objectiu d'aquest moviment va ser reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país, amb els seus problemes i misèries. Amb aquest objectiu, en algunes de les produccions es va decidir no comptar amb actors professionals, no utilitzar decorats sinó localitzacions reals i prescindir d'il·luminació artificial, per tal que el que es veiés en pantalla fos el més semblant al que es podia trobar a la realitat.
Context geogràfic:
Ens trobem a Itàlia, justament a finals de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període, degut a la dictadura de Benito Mussolini, l’únic cinema que es podia projectar era patriòtic i poc novedós, a més a més, aquests films només tractaven temes a favor del feixisme o del gloriós passat de l’Imperi Romà.
El 1943 es va produir la caiguda del règim feixista de Mussolini i posteriorment al final de la guerra, deixant el país en una ruïna econòmica i social. D’altra banda, la caiguda del feixisme va donar als directors italians molta llibertat creadora a l'eliminar qualsevol tipus de censura. No obstant això, van trobar un gran problema, els estudis Cinecittà, que durant molts anys va ser una gran productora, es trobaven destruïts a causa d'un bombardeig durant la guerra.
Context artístic:
La caiguda del feixisme va suposar l’eliminació de la censura i va permetre a directors italians parlar sobre temes que abans no estaven permesos.
Una de les primeres figures que va llançar un rampell per al canvi va ser el periodista antifeixista Leo Longanesi. Aquest periodista va ser el primer que va instar els directors de cinema italians a sortir als carrers de les ciutats i els pobles per filmar la realitat. Els directors es van centrar a gravar temes socials, polítics i econòmics en primera persona. Així va ser com va néixer el Neorealisme italià.
Context sociocultural:
Una nova relació entre l'artista i la societat s'estableix en aquest llavors, demostrant els directors un compromís ètic i moral amb la realitat, sustentat en què el cinema podria canviar les coses i ajudar a una Itàlia en ruïnes.
El neorealisme va marcar el cinema d'una manera determinant, servint com a model per a països en els quals les dificultats per produir eren molt grans, com en l'africà i en part de cinema espanyol.
Influència musical:
La música del neorealisme s’allunyava molt de l’estil històric i musical que mostrava el cinema feixista. El neorealisme italià va decidir donar-li menys importància a la música i va utilitzar el recurs del silenci per donar una sensació més realista al films. La música que es va utilitzar volia que formés part de l’argument i que fos més creïble amb l’escena.
Un dels compositors més rellevants va ser Alessandro Cicognini.
Característiques:
-
Es produeix una ruptura amb el cinema anterior, sorgeix una nova forma de mirar la realitat, trenca amb el llenguatge cinematogràfic establert, com l’estatunidenc, el cinema comercial i el cinema d’exaltació nacional i propaganda feixista. Es crea la seva pròpia forma, sobretot en quant a la temàtica.
-
La finalitat del cinema, canvia totalment, no només es tracta de mostrar la realitat de la societat, sinó que hi ha una creença de que a través del cinema es poden canviar les coses.
-
Elecció d'una estètica documental, perquè s’allunya de la ficció i és un gènere realitzat sobre imatges presses de la realitat. Cerquen el màxim realisme i verosimilitud, i prescindeixen de qualsevol mena d’efecte o trucatge.
-
Cerquen la màxima objectivitat possible i adopten un punt de vista moral i compromès socialment per denunciar les injustícies existents.
-
Rebutgen els drames històrics, l’adaptació de novel·les o el cinema d’herois i es centren en personatges anònims, de classe humil.
-
Voluntat de donar al cinema un nou esperit democràtic
-
Voluntat d’apropar el mitjà a la gent del carrer.
-
Té molta influència del recent passat feixista.
-
Destaquen per la improvisació, tot i que es respecten les normes de continuïtat.
-
Rebuig de l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o il·luminació en favor d'un estil més lliure i/o natural.
-
Les situacions en les que es troben en aquest context fan que sigui un corrent amb pocs recursos i molt precari. Compten amb pressupostos molt baixos i per això rebutgen el maquillatge i els vestuaris, s’empren vestuaris reals. També els manca de material i d’estudis de rodatge, fet que es veu afectat en la producció.
-
Dintre del neorealisme coexisteixen dues posicions ètiques, la marxista, més política, realitzada per part de Visconti i una de caràcter religiós, la catòlica realitzada per Vittorio De Sica.
-
Donen més importància a les emocions que a els plantejaments ideològics.
-
Les pel·lícules van obtenir el suport del públic Itàlia de la època.
Des d’un punt de vista narratiu:
-
Suposa una reacció contra els arguments del cinema de la postguerra, que era molt repressiu, no permetia gaire llibertat creativa als cineastes i mostrava un visió de la realitat enganyosa.
-
S’eliminen les normes del guió estricte i es basen molt més en la improvisació.
-
No existeixen els finals feliços, normalment introdueix finals incerts.
-
Eviten les trames i històries d’un cinema més accessible i clàssic en favor de plantejaments més durs i realistes.
-
Aborda les històries amb menys rigor, ja que totes les causes tenen que veure amb les condicions de vida de les persones, amb temes quotidians, que representen a la societat.
-
Ús del llenguatge col·loquial, no del literari.
-
Diàlegs molt senzills i lineals.
Tècnica, muntatge i producció:
PRODUCCIÓ: No hi ha disseny de producció, és a dir algú que s’encarregui de planificar l’aspecte que tindran els escenaris en els quals es desenvolupa l’acció.
I l’equip de producció amb el que es compta és molt semblant als equips de producció dels documentals.
ESCENOGRAFIA: La precarietat tècnica i sense estudis, marcant la posada en escena, no hi han decorats, recorrent a escenaris naturals i localitzacions reals com carrers, cases o espais públics. No hi ha sets de rodatge, en part perquè a causa de la guerra estaven destruïts.
IL.LUMINACIÓ: Treballen amb il·luminació natural, mai artificial.
SO No es recull un só directe, sinó doblat i poques vegades es treballa amb equips de sons, el que permet més mobilitat de la càmera.
CÀMERA: Es acostumen a gravar amb càmera en mà.
ACTORS: Hi han actors tant professionals com no professionals en un mateix projecte cinematogràfic. De fet a vegades els mateixos actors són els qui interpreten la seva pròpia història en el personatge.
PERSONATGES: No hi ha una gran elaboració de la caracterització dels personatges així que es proporciona un acostament a la realitat i més flexibilitat en la posada en escena.
Models i influències:
Pre Neorealisme:
Mussolini es va oposar totalment a la importació de cinema estranger, sobretot el estatunidenc. Feien servir el cinema com a arma molt potent però òbviament no podien fer res que afectes al Règim de Mussolini. Només es podien projectes les pel·lícules de comèdia o que tenien un final feliç. No mostraven ni la misèria, ni la delinqüència, ni la violència, i si n’hi havia, ho censuraven. Només es permetia mostrar una Itàlia perfecta.
Neorealisme:
Un cop el Règim de Mussolini cau, el cinema, entre moltes altres vessants de l’art, van sentir la necessitat de buscar models d’anteriors èpoques.
La postguerra va requerir de reinventar-se ja que no hi havia diners per fer grans produccions. Va ser, doncs, la influència per el cinema de llocs on la producció cinematogràfica no podia tenir un cost elevat com el cinema Africà i en part el cinema Espanyol.
Els directors van demostrar un compromís ètic i moral amb la realitat. Consideraven que podien ajudar a la Itàlia en ruïnes que hi havia llavors. Narrar els successos sense censura ni filtres, va ser molt ben acollit per la Europa devastada per la guerra.
Als inicis dels anys 50, aquest corrent comença a patir decaiguda. Els directors van començar a fer cinema més personal. A més, el nou govern Demòcrata Cristià no va veure bé algunes de les produccions del moviment.
Filmografia:
-
el lladre de les bicicletes
-
bitter rice
-
la terra tremola
Directors:
-
Luchino Visconti
-
Roberto Rossellini
-
Vittorio De Sica
-
Giuseppe De Santis
-
Alberto Lattuada
-
Pietro Germi
-
Renato Castellani
-
Luigi ZampaFederico Fellini
-
...
Compositors:
-
Alessandro Cicognini
-
Nino Rota
-
...
Surrealisme
CONTEXT HISTÒRIC·
Als anys 20 va ser un període d'entre guerres [la Gran Guerra, el Crac...], aíxi que la societat vivia amb seqüeles tant econòmiques com polítiques [crísi econòmica, feixisme...] causant l'inconformisme poblacional, representat artísticament i de manera molt trencadora com les Avantguardes.
A nivell espanyol, es viu la Segona República [1931] i per tant també es viu una gran tensió entre "dretes" i "esquerres".
A més a més, durant aquella dècada es va fer el primer viatge espacial. Paral·lelament, la medicina va viure molts avenços ja que van aconseguir mètodes anticonceptius, antibiòtics i el tansplant d'òrgans.
A més a més, es va poder descriure la estructura química del ADN i es va desarrollar la biología molecular.
Com a noves incorporacions a la vida cotidiana, van aparèixer els aerodinàmics, i l'electricitat va arribar a les ciutats, junt amb l'electrònica (ràdio, televisió, telèfon, transistor, etc.) i es va desarrollar el funcionament dels electrodomèstics (rentadora, frigorífic, forn elèctric, etc.)
CONTEXT ARTÍSTIC
El Surrealisme sorgeix aproximadament l'any 1924, arran l'artista poeta André Bretón. Tal i com es caracteritza aquest corrent, tots els artistes que el promovien, buscaven l'interés surrealista (l'existència una realitat independent del que és visible, on s'anul·laven totalment els controls racionals, donant lloc al fet que la majoria de les imatges siguin psíquiques, subjectives i oníriques). Aquest corrent es pot diferenciar per dos tipus de Surrealisme, el figuratiu i l'abstracte.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
-
De caràcter cubista i dadaista.
-
Utilització de temes recurrents: l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'antifeixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.
-
Experimenta amb el subconscient, l'irracional, la psicoanàlisi, ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).
-
Els objectius del surrealisme eren desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte. Acabar amb la cultura burgesa.
-
Trenca amb la narració lineal clàssica, és a dir el relat audiovisual no segueix un ordre cronològic ni racional. Es juga amb la fantasia onírica, es planteja el lliure exercici del pensament. Apareixen imatges insòlites, que manquen de principis estètics i morals, expressen violència simbòlica i/o física i busquen impactar als espectadors. L'argument és secundari.
-
Els personatges acostumen a ser capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.
-
A nivell tècnic recorrien als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències. Les transicions entre escenes ho fan superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes. La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.
-
Els directors més importants : Luis Buñuel - Hans Ritcher - Salvador Dalí - Jean Cocteau - Man Ray - Caermaine Daluc.
OBRES DESTACABLES
BALLET MÉCANIQUE:
És una pel·lícula francesa d'avantguarda, feta, escrita i dirigida pel pintor Fernand Léger en col·laboració amb el cineasta Dudley Murphy. La pel·lícula es va estrenar en una versió de cinema mut el 24 de setembre de 1924, a l'Exposició Internacional per a la Nova Tècnica del Teatre a Viena presentada per Frederick Kiesler. Es considera una de les obres mestres del primerenc cinema experimental. Depenent de l'autor, la pel·lícula ha estat categoritzada com abstracta, dadaista, surrealista i futurista.
UN CHIEN ANDALOU:
Un chien andalou ('Un gos andalús') és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema.
Realitzat l'any 1929 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea visions, obsessions, somnis i fantasies pròpies del surrealisme, moviment que, en aquests anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi. La producció va anar a càrrec del mateix Buñuel, que finançà el film amb l'aportació monetària de la seua mare.
El film es distribuirà més tard en cercles privats i dins el moviment surrealista, aportant prestigi al seu autor, cosa que li facilità el camí a l'hora de rodar el següent film, L'âge d'or.
L’ÂGE D’OR:
L’âge d’or (l’edad d’or) és una pel·lícula francesa surrealista que pertany a la llarga llista de films que han passat a la història del cinema. Va ser creada el 1930 per el director Luis Buñuel i el gran pintor Salvador Dalí just quan Buñuel ja formava part del grup surrealista de París (d’aquí la pel·lícula en francés).
És surrealista no sols en la forma externa, sinó en les diferents escenes, en les imatges impactants que sobresalten als espectadors o en les arriscades associacions i metàfores. És, a més i essencialment, una manifestació surrealista en el seu contingut, en el fons, en la mesura en què relata una història d'amor passional que tracta de trencar les barreres que se li imposen. Així mateix, hi ha un rerefons de rebel·lió, revolució i qüestionament de les normes morals i socials molt evident.
Alguns dels intèrprets més importants:
Simone Mareuil (1903-1954) - Va ser una actriu francesa que va començar la seva trajectòria artística a teatres i cabarets, desenvolupant aixi la major part d'ella en el període d'entreguerres. Va participar en més de 20 pel·lícules i cortometratges com ''El perro andaluz''
Conrad Veidt (1893-1943) - Va ser un dels actors més importants durant el període d'entreguerres. Era conegut com ''el demoni de la pantalla''. Destaca pel seu paper en la pel·lícula surrealista ''El gabinete del doctor Caligari''.
Avantguardes Nordamericànes
Què són?
Les avantguardes nord-americanes (o també anomenades underground) realment no són un moviment cinematogràfic, sino una serie de produccións que van trencar les convencions tradicionals de l’època (heterogeneïtat).
El monopoli comercial dels grans estudis va introduir continguts que fins molt poc abans, haguessin estat rebutjats pels comitès de censura i les productores. Les creacions tenien una creativitat desmesurada i uns plantejaments temàtics i formals.
Es un cinema artesanal i amb una autoconsciència artística.
Context històric
Sorgeix a Estats Units, sobre tot a Nova York (la nova capital de l’art), en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i que es van desenvolupar fins a finals dels anys 60, sent un dels períodes més rics en quant a tendències i moviments artístics, més o menys estructurats.
Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en l’obra i en els moviments artístic del moment: signes d’ansietat, emocions intenses; semblaven descobrir la bellesa de la matèria extirpada, del caos, de la destrucció… També, la societat de consum i el capitalisme es desenvolupen en aquest temps.
Del 1950 i del 1960 el cinema de Hollywood va patir una important crisi pel naixement de la televisió i pel canvi de l’estructura industrial i empresarial de les companyies. Finalitza el monopoli dels grans estudis de Hollywood, i es desvinculat dels grans estudis a causa de la creixent oferta televisiva.
D’on sorgeixen?
Les avantguardes nord-americanes, estadounidenses, o el també anomenat cinema underground, es situen en la década de 1940 i rebrà una gran influència de les avantguardes europees dels anys 20.
Les noves tendències literàries, musicals i pictòriques van arribar a Nova York, i això va propiciar la creació d’unes arts i també d’un cinema que refusava els seus precedents i trenca amb el passat tradicional. Tot i ser Nova York la ciutat que acull el naixement d’aquest moviment, posteriorment es traslladarà a Hollywood.
Etapes
Cinema independent (1a etapa) → 1940-1960
- Codi Hays (1934 - 1967)
Sistema de censura estadounidense que va implantar una sèrie de limitacions restrictives en la filmografia nord-americana. Va ser creat per l’associació de productors cinematogràfics dels Estats Units i determinava allò que podia ser moralment acceptable.
Cinema independent (2a etapa) → 1934 - 1967
Ja no hi ha censura → més llibertat per fer cinema
Moviment contracultural que neix a Califòrnia (moviment que critica la cultura dominant, mostra tot allò que amaga la producció cinematogràfica dominant). Mostra el món underground, l’Amèrica real.
Cultura rock
Cinema independent (3a etapa) → 1970 - 1980
Decadència.
Tracta molt l’experimentalisme.
Directors i pel·lícules
Bandes sonores
En els anys 30 és produeix a Estats Units una primera edat daurada de la música al cinema estat unidense. Max Steiner (Viena 1888-1971), destaca per ser el més destacat compositor del cinema nord-americà dels anys 30, però són varis els creadors que empentats per la guerra i l’antirealisme, traslladen a Estats Units la cultura musical centroeuropea.
Compositors
Korngold
Erich Wolfgang Korngold va nèixer a Moravia, va ser un nen superdotat que als 14 anys va compondre la seva primera òpera.
Encara vivia a Viena però componia per a pel.lícules nordamericanes, una de les seves millors obres per al cinema va ser “The adventures of Robin Hood” (Las aventures de Robin Hood)
Rózsa
Va néixer a Budapest en 1907 i en 1940 és trasllada a Estats Units després d’estudiar i treballar a Alemanya, França i Anglaterra.
Miklós Rózsa va començar a treballar per al cinema durant la seva estança a Anglaterra.
Una de les seves obres més famoses va ser “The jungle book” (El llibre de la selv
Cinema de Hollywood
Inicis
L’historia de la meca del cinema comença a principis de segle XX amb dues teories, moltes persones atribueixen el mèrit als germans Lumière amb la invenció d’una màquina capaç de projectar imatges sobre una tela blanca, altra gent diu que va ser Thomas Alva Edison qui 4 anys va crear el kinetoscopi una màquina de moviment, pot ser que els germans s’inspiressin en aquest invent.
Tot i que a la història de Hollywood Edison va tenir més impacte, ja que amb el seu invent es va aprofitar massa, tenia el control de la producció i el subministrament del cinema que s'estava produint i qui volgués fer cinema havia de pagar una sèrie de taxes. Això va forçar a moltes persones altres alternatives per què es negaven a pagar, es feien anomenar “els independents”.
El director D.W.Griffith va ser enviat a la costa oest per la seva compañia, allà va trobar un terreny abandonat i amb molt bon clima, va filmar una pel·lícula, aquest lloc va ser nombrat hollywoodland, desprès d’escoltar parlar d’aquest maravillos lloc, molts cineastes cansats de pagar taxes d’Edison van anar-hi. És per això que el cartell de “HOLLYWOOD” és considerat una icono de la indústria cinematogràfica estadounidense..
Star System era el sistema de contractació d’actors en exclusivitat i a llarg plaç per els estudis de Hollywood per crear estrelles de cine i així assegurar l’èxit de les seves pel·lícules.
A més en el cinema nord americà, als anys 30 es van començar a crear els gèneres cinematogràfics: els musicals, el cinema negre, el cinema d’aventures, de terror… les persones que tenien grans idees i van saber vendreles bé s’anaven juntan i així creant diferents grans estudis cinematogràfics, on cadascun tenia el seu propi estil i toc característic cóm: Paramount, MGM, Fox, RKO y Warner Bros.
Gèneres cinematogràfics
-
melodrama
-
western
-
ciència ficció
-
musical
-
comèdia
-
cinema negre
Autors i directors
Stanley Kramer (1913-2001)
Va ser un director i productor estadounidenc. Va iniciar-se al cinema durant la gran depressió i el seu ideari va rebre la influència democrata del New Deal. Fruit de la seva militància intelectual, els seus productes tenien la fama de “cinema de missatge”.
Va iniciar el seu aprenentatge cinematogràfic en els estudis de l’època.
Al 1947 va crear la productora Screen Plays Corporation i més tard Stanley Kramer Productions
Encara que Kramer era conegut en tot Hollywood per les seves idees liberals, mai va ser inclòs en la llista negra de Hollywood.
Va ser nominat a un Oscar per la pel·lícula, Els judicis de Nuremberg.
Per últim al 1967 Kramer va realitzar Endevina qui ve aquesta nit, una pel·lícula molt polèmica de la unió matrimonial d’un home negre i una dona blanca, el director va sentir-se profundament orgullós i va rebre 8 nominacions d’Oscar.
Maya Deren (1917-1961)
Se la considera la primera directora de cinema underground nord-americà. El significatiu de la seva aportació és que tota la seva carrera corre en paral·lel a l'obertura de noves vies per al cinema d'avantguarda. La seva obra va servir de frontissa entre les arts plàstiques i el cinema. Maya Deren va ser la primera directora de cinema nord-americà que va visitar instituts i universitats per donar a conèixer el cinema experimental.
L'autora definia les seves pròpies obres amb el terme "pel·lícules de cambra", ja que les seves pel·lícules aspiren a arribar a un públic que no sigui molt ampli, un públic intimista. Els seus circuits seran les universitats, museus, etc. tot el que estava en mans de l'art però al que el cinema no havia accedit encara. La seva pel·lícula més destacada és Meshes of the afternoon, que parteix de l'oníric al cinema i la pintura europea i fa de la dona la protagonista, interpretada per ella mateixa.
Robert Bernard Altman (1925-2006)
Neix a Missouri a meitat dels anys ‘20 i mor l’any 2006 a California. Va ser un director, guionista i productor de cinema. Cal destacar que va ser cinc cops nominat al premi a l'Acadèmia al millor director i una figura perdurable de la nova època de Hollywood. Combinava una estètica naturalista però estilitzada amb un punt satíric, tot el contrari a la resta de pel·lícules de Hollywood. Destaca per ser un anticonformista (a la temàtica i la direcció) i se’l considera un dels grans cineastes influents del cinema americà.
A les seves produccions utilitzava sovint la tècnica multitrack, és a dir, l’ús de molts actors per tal de crear un diàleg superposat, i dotava a l’acció de més naturalisme i dinamisme. La pel·lícula MASH, produïda l’any 1970, està ambientada en la guerra de Corea el personal d’un hospital de campanya es troben desbordats i fan servir l’ús de l’humor per mantenir el seny davant els horrors de la guerra. Aquesta té un caire de comèdia negra.
Andy Warhol (1928-1987)
A més de ser un artista plàstic, també es va submergir en el món del cinema durant el 1963 i el 1977. Va filmar més de 140 pel·lícules entre treballs experimentals, documentals i assajos fílmics considerats cinema verité. Els primers treballs van ser seqüències sense talls de persones fent activitats quotidianes, ell deixava que els protagonistes improvisessin, tot es gravava com succeïa i em temps real. Per exemple en Blow Job, Sleep o Kiss.
El cinema de Warhol es considerava experimental, independent i representatiu de la cultura underground (moviment contracultural dels 60 que acollia totes les expressions artístiques que es pronunciàven contra el sistema o es consideraven paral·leles a la cultura mainstream, per abordar temes com el cos, la homoxexualitat i les drogues).
Dennis Hopper (1938-2010)
Dennis Hopper va néixer a Washington al 1936 i va morir a California al 2010, va ser un actor, director de cinema, realitzador, fotògraf i artista estatunidenc.
Hopper és considerat un dels actors i cineastes més iconics e influents del cinema, va adquirir fama tras dirigir la pel.lícula “Easy Rider”, una de les millors pel.lícules del cinema estatunidens.
Hopper va ajudar a iniciar una nova era en que les velles figures de Hollywood havien de cedir lloc a joves cineastes com Francis Ford Coppola.
Nouvelle Vague
Context històric
La nouvelle vague és un moviment que va sorgir cap a finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, però és
important prestar atenció al context immediatament anterior, és a dir la postguerra mundial, que va ser el
brou en què es van conrear totes les ruptures que els icònics anys 60 van portar amb ells.
En política ens situem després de l’alliberament en la II Guerra Mundial. A l’any 1946 s’estableix la IV República
de França (1946-1958) que econòmicament va suposar un notable creixement. Però a la vegada, s’estan
perdent les colònies com Indoxina i Tunísia, fet que provoca que França vulgui quedar-se amb el territori
d’Argèlia.
Al no estar tothom a favor, es crea el Front d'Alliberament Nacional Algerià (1954) de tendència comunista
que afectarà sobretot en el jovent i que lluitarà en contra d’aquesta colonització.
La V república va arribar amb el càrrec del general Charles de Gaulle que va amenaçar amb un cop d’estat i es
va renovar la constitució de la V república beneficiant al president.
La guerra d’Argèlia serà un tema recorrent en la nouvelle vague amb pel·lícules com Le Petit Soldat de
Godard (1960) que reflectia la consciència social.
El 1960 Charles acceptarà la independència d’Argèlia.
En aquell moment moltes lluites juvenils s’estaven duent a terme de moviments esquerres però també
estava present el terrorisme de l’extrema dreta. En aquell moment, el món es qüestionava de manera crítica
l'imperialisme, el sistema territorial que Europa i el Nord d'Amèrica exercien sobre Àfrica, Àsia i Amèrica
Llatina.
Aquesta prosperitat econòmica va durar fins la dècada dels 60 quan hi ha una enorme baixada dels salaris,
s’empitjora les condicions de treball, entre d’altres. És crea una gran tensió en la societat per part de la
burgesia ben acomodada, els grups estudiants d’esquerres i els obrers. Es va produir el famós maig del 68
moviment estès per altres països europeus i vinculat amb el moviment hippie nord-americà. La causa
principal era lluitar contra una societat i un sistema industrial capitalista que els oprimia.
Es van dur a terme nombroses vagues generals amb l’objectiu de canviar les coses.
Un any després Charles De Gaulle es va retirar deixant pas a Georges Pompidou.
Culturalment els jovent van ser els protagonistes de la societat en la recerca d’una identitat pròpia
desenvolupant les cultures underground i el rock and roll, la moda pop...
La filosofia va estar molt relacionada amb ideologies d’esquerres i amb moviments com l’existencialisme o
l’estructuralisme amb temes de la dona i la seva emancipació i l’alliberació sexual.
En el camp literari es planteja una narració diferent i original amb un apropament a la consciència i a la
seva exploració. Un fet que repercutirà la Nouvelle Vague és la publicació dels clàssics de la novel·la negra
americana on es donaran a conèixer autors com Raymond Chandler o Dashiell Hammett, que seran molt
admirats sobretot per Jean-Luc Godard i François Truffaut.
En la música destacarà el jazz americà que tindrà una gran repercussió a la mirada cinematogràfica de la
Nova Ola.
Directors destacats:
-
Agnès Varda(de les primeres directores dones que hi va haver en la nouvelle vagué)
-
Jean-Luc Godard. (considerat un dels millors directors)
-
Louis Malle.
-
Jacques Rivette.
-
François Truffaut (creador de la nouvelle vague)
-
Roger Vadim.
Pelis destacades:
-
Los 400 golpes - François truffault.
Primer llargmetratge de Francois Truffaut, punta de llança de la Nouvelle Vagui, que va obrir de bat a
bat les finestres del llavors anquilosat cinema francès perquè es renovés amb l'aire del carrer. On relata
la història d'un alumne parisenc, Antoine Doinel, que s'escapoleix de casa fugint d'uns pares negligents.
Tot això fa que acabi per convertir-se en un criminal.
-
Cléo de 5 a 7 - Agnès Varda
És considerada com una de les millors pel·lícules del cinema francès, va ser el segon treball d'Agnes Vardà,
pionera del cinema feminista a Europa. Aquesta pel·lícula narra la vida d'una cantant (Corinne Marchand)
francesa quan narra la seva vida mentre espera els resultats de les seves proves de càncer.
-
El desprecio - Jean-Luc Godard.
Adaptació del llibre homònim d'Alberto Moràvia. Tracta sobre la decepció d'una dona quan el seu marit no
li dóna suport després que un productor coquetegés amb ella, fent així perdre el seu honor.
-
La regla del juego - Jean Renoir
"La regla del joc" és una comèdia on amagadament és fa una crítica sobre l’alta socientat francesa. Encara
que el negatiu original va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial, presentem una reconstrucció de la
pel·lícula que ha impresionat al públic de tot el món.
Característiques generals
És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià y del llenguatge televisiu.
En quant a l’estètica, volien ensalçar la naturalitat i la llibertat creativa i ho van fer a través de:
Blanc i negre
Il·luminació natural: mai utilitzaven il·luminació artificial. En interiors la llum era indirecta i
rebotada per generar un ambient realista.
Gravaven amb càmeres modernes i lleugeres en mà, per poder tenir més llibertat. Evitaven les
càmeres
professionals i tenien un equip tècnic reduït. Això feia que poguessin fer moviments innovadors i seqüències
llargues.
Baix pressupost: això assegurava tenir major llibertat creativa.
Els sons, la llum i la música havien de emanar de
la mateixa història: Enregistraven el so
directament a la gravació en comptes de fer un doblatge a postproducció.
Escenaris naturals i llocs identificables, normalment exteriors a París.
Moments de improvització de rodatge i
dels actors: Actors no professionals i joves amb actuació lliure i
intuitiva, sense estrelles importants. Personatges sense rumb ni expectatives i un rodatge on el director ho és tot.
Amb tot això es crea un estil de reportatge amb forma despreucupada que tractava sobre temes morals.
Les històries tenen inspiració autobiogràfica i els temes són contemporanis i propers als joves.
La Nouvelle vague reivindicava el cinema d’autor com l’entenem avui dia, buscant una alternativa del cinema
de Hollywood trencant les seves normes de manera voluntaria alhora que feia un homenatge als aspectes
positius del cinema comercial.
Aquest cinema va fer un canvi al món del cinema, va donar una alternativa estética, de manera de produir i de contingut al món de les pel·lícules. Va canviar la percepció de la realitat a través del cinema, va ser un cinema molt més expressiu que representatiu.
Free Cinema
És un moviment cinematogràfic que comença al 1956 i comporta tota la dècada del 1960. Es va originar a Anglaterra per els cineastes que estaven descontents amb el cine de Hollywood ja que no era realista.
Característiques:
-
Temes: Inconformisme social, crítica a la burgesia i societat immobilitzada.
-
Són històries amb un transfons de tristesa i amargor.
-
Sobre l’avortament, l’homosexualitat i la liberació sexual de la dona.
-
Protagonistes: Joves treballadors o en atur de classe mitjana-baixa. La família solen estar desestructurades i amb un final no imaginable.
-
Escenari: Ciutats a les fosques i zones industrials.
-
Tipus de gravació: Equips petits amb la càmera a la mà i en moviment, en blanc i negre i amb un audio no sincronitzat.
-
Música: Jazz.
Context històric:
-
Just quan va començar el free cinema el 1956 es va produir la guerra de Sinaí,, una alianza militar del Regne unit, Francia e Israel contra Egipte, la cual va durar 9 días.
-
En 1960 es va estendre la cultura popular de l'idioma ingles
-
Van apareixer el grup famós The Beatels
-
Fi de la rebel·lió del Mau Mau
-
Es forma el moviment nacional socialista el 1962
-
Es va produir la Revolta de Brunei 1962
-
Resolució 2065 de l’Assamblea General de les Nacions Unida el 1965
-
Sorgeixen moviments socials o culturals com els "hippies" a Anglaterra
Tony Richardson: Va ser un director de cine Inglés que va néixer el 5 de juny del 1928 i va morir el 4 de novembre de 1991. Es caracterizaba en les seves películas: creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lyrics mesclats amb escenes de brutalitat.
Va començar a treballar com a director de cinema i teatre. A londres va conèixer diferents directors del moviment free cinema i amb ells va fer la seva primera col·laboració amb Momma Don't Allow (1955).
Desde aquell moment comença a fer moltes més pel·lícules que giren entorn al moviment free cinema, entre elles la que vam veure nosaltres La solitud del corredor de fons (1962). Amb la peli que va guanyar dos Oscar va ser Tom Jones (1963) Pero a mesura que passa el temps les seves pel·lícules van perden fama i no es fins el seu últim treball que el seu exit no cambia, pero poc temps després li diagnostiquen Sida i mort.
Lindsay Anderson: Va ser un director anglès de teatre, pel·lícules i documentals. Va néixer el 17 d’abril de 1923 i va morir el 30 d’agost de 1994. Era un rebel que utilitzava el cinema par a provocar canvis. El autor es poc reconegut malgrat haver dirigit algunes de les millors pel·lícules mai produïdes.
Comença la seva carrera dirigint curts documentals i anuncis, treballant en el teatre i escrivint crítiques de cinema. A ell l'interessava més la classe obrera. Debutà en la direcció amb El salvatge ingenu (1963), però va ser a The White Bus (1967) on mostrà els eu estil únic surrealista i la condemna de la societat britànica
La seva obra més important va ser Si… (1968) la cual va ser tan coneguda que ell mateix va decidir fer una secuela anomenada un home de sort (1973) i aquesta després de la seva mort va continuar sent la seva obra maestra.
Colin Smith :és un jove de classe obrera que viu als voltants de Nottingham. Un dia roba en un forn de pa i és enviat a un reformatori. Un cop allà comença a córrer, i gràcies a les seves qualitats com a corredor de fons va guanyant llocs en la institució penitenciària. Durant els seus entrenaments reflexiona sobre la seva vida anterior abans d’entrar al reformatori.